RE-VERS 2022

DIVENDRES 26 D’AGOST DE 2022
Can Borrell (Arenys de Munt)

JOSEP PEDRALS

En Josep Pedrals fa més anys que recita que no pas que respira. I, com que és home de lletres, li van els números. I com que el 25 fa joc amb tot, i com que això del quart de segle sona a festa –sí, ja, poques coses hi ha que a en Pedrals no li sonin a festa verbal–, ho celebra amb un nou xou retrospectiu mirant sempre endavant amb la paraula. I no va sol a bufar les síl·labes –les seves sempre tenen música per dintre–: en Xavi Lloses li posa soroll de fons i de frontissa.

DIVENDRES 2 DE SETEMBRE DE 2022
Can Borrell (Arenys de Munt)

VLADIVOSTOK I REMEI DE CA LA FRESCA

La cremor de la paraula de la Maria Callís té la temperatura per fondre el fred rus. Pujada al sotragueig transsiberià de la música de la Irene Fontdevila, la darrera estació de Vladivostok esdevé la primera d’un viatge sonor incidental per una mediterrània púnica i mundial: de tecla en tecla pianívoles, d’electró en electró subsonorífics, del bressol de les vies a l’explosió de la locomotora, del colom de la Rambla a l’apocalipsi de Troia.

DISSABTE 3 DE SETEMBRE DE 2022
Can Borrell (Arenys de Munt)

MARIDATGE POÈTIC

Rosa Gàmiz i La Copa Negra

Una fusió ben natural és la de la paraula amb el vi, la de la poesia amb el gaudi del bon beure, dos esperits que tan sovint venen i tornen de la mateixa arrel, de la mateixa sang, de la mateixa terra. Per això el Re-Vers és també tast, i, en aquest cas, en un sentit tan literal com literari. El sommelier Arnau Barangé (La Copa Negra) ha triat el millor vi per acompanyar els textos que ha escollit l’actriu Rosa Gàmiz.

DIVENDRES 9 DE SETEMBRE DE 2022
Can Borrell (Arenys de Munt)

MIRIAM REYES

Una estranya manera d’estar viva (Ed. Mixtura 2022) ha portat la poesia de Miriam Reyes a retornar al cos i, alhora, a expandir-se en la imatge i en el so. El trajecte, escarbotat amb els dits, els ulls i la veu, avança sempre avall travessant la terra i la sang i evaporant la sentor de la humitat que les iguala. És des de la foscor que neix una necessitat constant de traduir-se, d’enfilar-se en micròfons, pàgines, pantalles, braços, cames…, d’estar viva d’una manera tan estranya com la inevitabilitat de les preguntes. De les sorpreses. De la negror com a resposta.

BARBA CORSINI

En un tub d’assaig sense fons, l’electrònica dilueix dub, collage i noise en una solució de paraula. A l’alambí, el bufador és sempre un incendi nou, sempre poètic, sempre sotmès a la llibertat del ritme, del mantra, de la reverberació que fa nou el mot, nou el so, nou el llenguatge. Nou i nu, el foc embolcalla qui el sent en una atmosfera que crema sense consumir. Eduard Escoffet i Pope es multipliquen en l’alquímia de la suma en què 1+1 són tots.